Tota la informació de la secció Apunts de melòman del programa En Construcció 3, a Ràdio Taradell al 106.7 FM

dissabte, 24 d’abril del 2010

- FRAN PEREA -


Francisco Manuel Perea Bilbao (nascut a Màlaga; 20 de novembre de 1978), més conegut com a Fran Perea, és un actor i cantant espanyol.

És conegut pel seu paper de Marcos, en la sèrie de ficció de Telecinco, Los Serrano. Però aquest llicenciat per l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) de Màlaga, posseeix un currículum d'allò més variat.

A més de les inevitables representacions teatrals en el col·legi i en l’ institut, als quinze anys, Fran decideix cercar una escola de teatre en la qual rebre classes per a preparar-se de cara a la ESAD. I així, després de dos cursos en una escola privada de dansa i teatre de Màlaga, ingressa en l'escola oficial. Durant un temps tracta de compaginar els seus estudis de teatre amb els de Biologia, però s’adona que el que veritablement li agrada és el teatre, així que després d'amplis debats familiars, abandona la carrera de Biologia en primer curs.

 D'aquesta manera, comencen quatre anys de carrera, cursos, animacions, pràctiques, curtmetratges, primeres companyies de teatre, llicenciatura, i, per fi,... Madrid. En la capital, comença la segona carrera: la dels càstings. De totes les classes i colors, publicitat, televisió, cinema, teatre, figuració, protagonista, secundari...

Després d'un any de proves i de treballs variats i la participació en un episodi de la sèrie El Comisario de Telecinco, Fran aconsegueix el 2001 el seu primer paper important en televisió. Es tracta d'Hugo en la sèrie al salir de classe de la mateixa cadena, personatge que li servirà per a adobar-se com actor davant de les càmeres i llançar el seu rostre i el seu treball a l'esfera de l'actualitat. La sèrie acaba el 2002, després de cinc anys d'emissió i Fran comença, amb la mateixa productora (Boca Boca) una aventura teatral, amb l’obra titulada Fashion, feeling, music, dirigida per Esteve Ferrer. El repartiment estava format íntegrament per actors de la sèrie Al salir de clase i l'obra s'ha representat en moltes ciutats espanyoles. Al mateix temps, amb la companyia APTC Teatre i la productora Doraourquijo, també ha participat en la gira de l'obra Amigos.

Amb l'arribada de 2003, a Fran se li presenta un altra gran oportunitat: formar part del repartiment d'una nova sèrie de la productora Globomedia per a Telecinco, Los Serrano. Com si es tractés d'unes oposicions, Fran es prepara les proves a consciència, i assaja amb la seva guitarra alguns temes musicals per al càsting. El que ell encara no sap és que el personatge al que finalment interpretarà, Marcos, li donarà una oportunitat amb la qual alguna vegada havia somiat: gravar un disc:

Aquest disc es titularà La chica de la habitación del al lado.
Abans del llançament del disc llança el single “Uno más uno són 7” (escrita per Mikel Erentxun), sintonia de la sèrie Los Serrano, número 1 en vendes durant diverses setmanes, i que arriba a ser disc de platí.





Al juny de 2005 edita el seu segon disc al mercat, titulat 'Punto y aparte', amb sis temes creats per ell mateix i la seva banda.
Aquest temes van ser:

01- Dónde va cada uno.

02- Punto y aparte.

03- Entonces.

04- Me sale a cuenta.

05- Ni una palabra más.

06- El rincón de la alegría.

07- Tal vez.

08- Después me iré.

09- Cuanto antes mejor.

10- No me olvido.

11- Por más que caiga.

12- Para volver a empezar.

 


Viejos  conocidos

26/04/2010


Viejos conocidos és el títol del primer àlbum d'estudi de Fran Perea des de "Punto y aparte" (2005). Es publica a través del seu propi segell, Simfonia en No Bemol.
Com primer single Carnaval, una cançó elaborada, produïda i editada per Fran.

dissabte, 17 d’abril del 2010

- IRON MAN 2 - AC/DC -



                                       


AC/DC és una banda de hard rock formada a Sydney (Austràlia) al novembre de 1973 pels germans escocesos Malcolm i Angus Young, amb la incorporació del cantant Bon Scott (mort en 1980 i substituït per Brian Johnson), AC/DC aviat es va convertir en una referència per als afeccionats al hard rock. Ràpidament es va diferenciar dels altres grups australians, especialment des que a l'abril de 1974, el guitarrista Angus Young pugés a l'escenari del Victòria Park de Sydney vestit de col·legial per suggeriment de la seva germana. Allí va començar tot.
El seu primer concert es va portar a terme la nit de cap d'any de 1973, coincidint amb el llançament del seu senzill Can I Sit Next to You Girl, el cantant del qual era Dave Evans.
Des del principi es van fer famoses les seves actuacions en directe, gràcies en part a l'extravagant estil del seu guitarrista principal, Angus Young, generalment vestit amb uniforme de col·legial en els concerts. En 1976, coincidint amb el llançament del disc Dirty Deeds Done Dirt Cheap, es van traslladar a Gran Bretanya, d'on procedien els germans Young, concretament d'ascendència Escocesa, i immediatament van ocupar els primers llocs de vendes amb discos com Let There Be Rock (1977) i Powerage (1978), als quals van seguir If You Want Blood You'vés Got It (1978) i el disc Highway to Hell (1979), del que es van vendre milions de còpies.





El 19 de febrer de 1980, el vocalista Bon Scott va morir per intoxicació etílica en el seient del darrere del cotxe del seu amic Alistair Kinnear i va ser substituït per Brian Johnson, qui pertanyia al grup Geordie.
Encara que van arribar A Gran Bretanya en plena expansió del punk rock, en poc temps van obtenir una enorme acceptació del públic. L'àlbum Back in Black (1980) va arribar el primer lloc en la llista dels discos més venuts del país i els va catapultar a Estats Units.
En la segona meitat de la dècada de 1980, una sèrie d'esdeveniments personals van fer creure que el grup ja havia passat els seus millors moments, encara que els seus discos es van mantenir en les llistes d'èxits fins a la dècada de 1990 .
En 1993, el senzill “Big Gun”, que van utilitzar per a la banda sonora de la pel·lícula L'últim gran heroi, de John McTiernan i interpretada per Arnold Schwarzenegger; va arribar de nou les llistes dels més venuts a Gran Bretanya.
En 1995, van gravar el disc Ballbreaker, en el 2000 van llançar Stiff Upper Lip, en el qual proclamen la seva fidelitat al rock més rebel, i en el 2008 van llançar Black Ice.
Han venut més de 180 milions d'àlbums en tot el món, i d'ells 71 milions han estat venuts als Estats Units. Back in Black ha venut aproximadament 42 milions d'unitats en el món i 22 milions només a Estats Units, de manera que és el 5è àlbum de major venda de tots els temps en els EE. UU. i entre els àlbums més venuts de tota la història darrere de Thriller de Michel Jackson en el món.
A més la cançó "Back In Black" es va situar en el segon lloc en el programa "Les 100 més Grandioses Cançons del Hard Rock", del canal VH1.
A més la revista Q magazine els va col·locar en el primer lloc en la seva llista de: "Els 50 grups que has de veure abans de morir".










Iron man 2 - Estrena el 30 d’abril -

19/04/2010


Shoot to Thrill
Rock 'N' Roll Damnation
Guns for Hire
Cold Hearted Man
Back in Black
Thunderstruck
If You Want Blood (You've Got It)
Evil Walks
T.N.T.
Hell Ain't a Bad Place to Be
Have a Drink on Me
The Razor's Edge
Let There Be Rock
War Machine
Highway to Hell





La música de/AC DC és la protagonista de la pel·lícula Iron Man 2. Amb 15 cançons clàssiques de la banda australiana seleccionades entre el millor de deu àlbums de la seva llarga carrera entre 1976 i 2008.
El vídeo que presenta l'àlbum és el de la cançó Shoot to Thrill i va ser filmat en directe al desembre de 2009 a Buenos Aires (Argentina) durant la gira Black Ice Tour. El vídeo ofereix imatges exclusives de la pel·lícula Iron Man 2. "Shoot to Thrill" és una cançó incluída en l'àlbum "Back In Black".

dissabte, 10 d’abril del 2010

- LOS PLANETAS -


La història del grup arrenca al començament dels anys 90 quan, després d'una breu incursió frustrada sota el nom de los Subterraneos, guanyen el concurs de maquetes de Ràdio 3 de 1992 amb Mi hermana pequeña

El grup està ja llavors liderat per Juan Rodríguez (el nom que s'oculta darrere d'aquesta breu i contundent "J") a les veus i la guitarra d'acompanyament i Florent Muñoz a la guitarra, juntament amb May Oliver al baix i Paco Rodríguez a la bateria.

Quan el grup tot just duu dos anys funcionant, s'edita Super 8  al 1994, un dels discos més representatius de la producció alternativa espanyola dels anys noranta, veritable emblema de tota una cultura juvenil emergent. el so combina la distorsió amb les estructures del "pop", assolint una música d'alta definició les atmosferes de la qual serveixen de vehicle per a l'expressió d'estats d'ànim ambigus, indefinits, amb lletres en castellà que enganxen entre un públic exigent i gelós de la seva pròpia identitat.

El següent any i mig ho passen viatjant per la península fent bolos després del seu fitxatge per l'empresa Attraction i després de canviar de bateria, substituint a Paco per Raúl.
A la recerca d'un equilibri entre el negoci musical i l'alternatiu connecten amb un segell independent de prestigi per a realitzar un disc enomenat Nuevas sensaciones al 1995),
Al 1996 treuen l’àlbum POP al 1996 els temes són ara més enganxosos i assequibles, però les melodies es trenquen constantment, obrint a universos i punts de fugida sonors que s'omplin de continguts emocionals amb lletres senzilles però carregades de significat i alhora indefinides, obertes a la interpretació.

El disc és ben rebut per la crítica, però no es retiren els recels cap a un grup que no es deixa influir amb facilitat; tampoc acaba de ser un èxit de vendes.

Els Planetes sofreixen una espècie de crisi de creixement: encara no posseeixen un directe a l'altura de les seves composicions, i les trajectòries personals dels membres comencen a separar-se. 1996 i 1997 són dos anys difícils per a J i Florent, que perden a May i a Raúl, substituïts per Kieran Stephen al baix i definitivament pel potent Erick Jiménez bateria.

Pel camí, han après que la seva aposta no és per a majories, sinó per a grans minories que connecten amb els seus sons envolupants i les seves incursions psicològiques i psicotròpiques. Tanmateix han de convèncer a la seva companyia de discos, la qual cosa retarda l'enregistrament i edició del seu tercer llarg. Una setmana en el motor d'un autobús l’any 1998

Precedits, com és ja costum, de diversos singles avalats de nou per originals portades de Javier Aramburu, el grup surt de nou de gira el 1998 per a demostrar que són un grup dels grans, amb una base rítmica impressionant, la guitarra més prestigiosa de tota una modalitat musical a càrrec de Florent i la veu consolidada de J, al que afegixen els teclats de Banin que ajuden a recrear les seves atmosferes. Per fi reconeguts per una crítica amb la qual s'han reconciliat, editen l’any 1999 1999 Canciones para una orquesta química, recopilació de tots els singles i Eps independents de la seva carrera, la major part d'ells esgotats o descatalogados i que es reuneixen en una cura doble CD a manera de síntesi de la seva trajectòria i alhora espècie de biografia lateral d'aquest prolífic grup
Amb el quart disc, Unidad de Desplazamiento   l’any 2000, els de Granada desborden totes les expectatives: estem davant el so més versàtil de tota la seva trajectòria, i a més produït per ells mateixos. Tècnicament, el resultat no pot ser més contrari a tòpics: el so d'aquest CD supera en qualitat als anteriors, permet que la veu de J guanyi en claredat i modulació expressiva i sobretot garanteix aquesta obstinació del grup per fer parer senzilla la complexitat de les composicions.

Un buen día

En Encuentros con entidades  (2002) segueixen la línia que ja van traçar amb Unidad de Desplazamiento: Potència guitarrera, lletres oníriques, tragèdies amoroses i profunditat.
2004 és l'any de Contra la ley de la gravedad. Com a single “Y además es imposible” 

En 2007 celebren els seus 15 anys d'existència llançant el seu setè àlbum, titulat "La leyenda del espacio", amb el seu habitual estil de rock psicodèlic i elèctric.




Alegrias del Incendio





Una ópera egipcia
13/04/2010

1.La llave de oro
2.Una corona de estrellas
3.Soy un pobre granaino (Colombiana)
4.Siete faroles
5.No sé como te atreves
6.Señora de las alturas
7.La veleta
8.Romance de Juan de Osuna
9.Atravesando los montes
10.Virgen de la soledad
11.La pastora divina
12.Los poetas

Romance de Juan de Osuna es uno de los temas del álbum de  Los Planetas , Una ópera Egipcia .

"El disc recull temes de la seva discografia anterior, de la historia de Los Planetas, i s’introdueixenn introduccions noves.

Romance de Juan de Osuna

dissabte, 27 de març del 2010

SERGIO DALMA



Sergio Dalma, nom artístic de Josep Sergi Capdevila neix a Sabadell el 28 de Setembre de 1964.

Sergio Dalma es matricula en Filologia Romàntica però ho deixa abans d'acabar el primer curs. També va estudiar francès, italià i Inglés, però ha de decidir en llançar-se de ple al món de la música i mentre ho planteja segueix actuant com cantant en l'orquestra Passarel·la, després també va formar part del grup Canela i mes tard va ser contractat per als cors del Teatre Arnau i la sala Scala a Barcelona.

En aquesta època, Sergio Dalma coneix a gent com Josep Mas (excomponent del grup Iceberg), Paco Rodriguez (baixista de Lluis Llach) i Xavi Ibañez (compositor),a més el 1985 guanya el concurs de cantants novells titulat "Gent d’aquí" en el circuit català de TVE.
Aquest concurs li comença a donar a conèixer i per això la sala "Shadows" a Barcelona el contracta per a cantar una vegada per setmana durant un any.

El 1987 Sergio Dalma fitxa pel segell Horus i dos anys després surt a la venda el seu primer àlbum, titulat "Esa chica es mía". Encara que no va tenir molt èxit, la discogràfica li va donar una nova oportunitat amb “Sintiéndonos la piel”, el 1991 .
Aquest mateix any, Sergio Dalma va representar a Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1991 amb la cançó Bailar pegados, finalitzant en el quart lloc d’aquest concurs. Arrel d’aquest fet el llança a la fama.



El 23 d'Abril de 1992 surt a la venda el tercer disc de Sergio Dalma, "Adivina", i gairebé immediatament arriba a numero u en les llistes de vendes del nostre país amb un dels temes d'aquest àlbum "Ave Lucia" que de rebot produeix una gran polèmica ja que aquest tema tracta sobre l'avortament.

El 10 de Novembre de 1993 surt a la venda el disc "Solo para ti" arrasant en les llistes de vendes i trencant qualsevol tipus d'expectativa, també s’edita alhora a França i a Alemanya i també funcionant d'allò més bé.

El 18 de setembre de 1995 i mitjançant una gran festa social és presentat el cinquè àlbum Cuerpo a cuerpo, amb 12 noves cançons.
El 9 de Novembre de 1996 Sergio Dalma publica un àlbum titulat "En concert" gravat en una sala de festes a Madrid de nom LA RIVIERA donant un espectacular concert en directe mentre gravava l'àlbum amb les seves millors cançons i alguns temes inèdits.

                LA VIDA EMPIEZA HOY

El 1998 Sergio llança al mercat l'àlbum titulat "Històries normals" el qual obté insuperable èxit en el mercat de la música i contenint bastants temes composts pel cantant.

En l'any 2000, treu al mercat un nou disc titulat "Nueva Vida" i sent un èxit total triomfant a Espanya i part de l'estranger.

En el 2003 apareix un nou treball de Sergio Dalma, titulat "De otro color" i el 2008 es publica "A buena hora", un àlbum de temes melòdics en els quals s'inclouen temes com la versió 'Meravillosa criatura' de Gianna Nannini, o el tema 'Por amor' amb Carmen París.



Álbum: Trece

30/03/2010

Lo que hice por ti
Mientras tanto
Viejo
Sin darme cuenta
Me cansé
Miedo
Marazuela
Alas rotas
Cuando crees que no te veo
Culpable
Con la boca por delante









Gravat entre Madrid i Los Àngeles, inclou 11 cançons noves, "amb lletres potents i amb tota la força de la veu de Sergio Dalma".
Han participat en la composició Jorge F. LlambOjea, Jorge Javier Suárez Ortiz, Lucca Gemini i Jorge Juan Hernández Marazuela, entre altres.
Amb Mientras tanto  com a primer single 
promocional.


dissabte, 20 de març del 2010

MIKEL ERENTXUN


Mikel Erentxun Acosta (23 de febrer de 1965) és un cantant i músic espanyol, nascut a Caracas (Veneçuela) i establert a Sant Sebastià. Vocalista de Duncan Dhu al costat de Diego Vasallo, a més de ser arquitecte.

Antic vocalista del grup Duncan Dhu al costat de Diego Vasallo. Van editar el seu primer disc en 1985 titulat Por tierras escocesas, i van estar en actiu fins a l'any 2001, en el qual van publicar Crepúsculo, conformant un dels grans grups dels anys vuitanta.
Han fet diverses recopilacions dels seus grans èxits, i també els van fer en un disc tribut titulat ¿Cien gaviotas donde irán?, on van col·laborar, entre altres, Los Secretos, La Cabra Mecánica, Carlos Goñi, Amaia Montero, Leiva, Andrés Calamaro, Hombres G y Álex Ubago.
Després de Duncan Dhu, Erentxun va començar una carrera en solitari paral·lelament al grup el 1992 amb el disc Naufragios, del que destaquen temes com A un minuto de ti o Esta luz nunca se apagará, versió espanyola del tema There's a light that never goes out, del grup britànic The Smiths.


Una vegada dissolt Duncan Dhu, continua amb la seva carrera en solitari, publicant El abrazo del erizo (1995), Acróbatas (1998), Te dejas ver (2000), Ciudades de paso (2003), el recopilatorio Éxitos (2004) y El corredor de la suerte (2006). En els seus discos han col·laborat músics com Mark Gardener, Robert Quine, Pete Thomas, Lloyd Cole, Mathew Sweet, i Fred Maher.
A l'octubre de 2006 va sortir a la llum el seu setè disc en solitari que duu per títol El corredor de la suerte. En aquest disc compte, entre unes altres, amb la col·laboració de Dani Martín (del grup El Canto del loco) i dels integrants de Amaral.
A part del món musical Erentxun va participar fent un petit paper en el curtmetratge Manhattan Pictures, rodat a Nova York al novembre de 2006. El curt, en el qual també intervenen els actors Kira Miró mirar i Jorge Monje, compte amb la cançó inèdita Come to New York, composta expressament per Mikel per a l'ocasió.



Al novembre de 2007, en el recopilatori de la ràdio musical basca Euskadi Gaztea, Gaztea The Singles, va cantar a duo en euskera amb la cantautora Amaia Montero la clásica canció Lau teilatu ("Cuatro Tejados") del antic grupo Itoiz.
(Toiz va ser un grup de música basc creat el 1976 i dissolt el 1988, amb diversos discos publicats, d'estil pop-rock i les cançons del qual eren en la seva pràctica totalitat en euskera)



Al juny de 2008 va publicar el directe Tres Noches en el Victoria Eugenia amb el qual pretén tancar una etapa, per a començar des de zero.

En 2009 va participar en el concurs de televisió La batalla de los coros, en el qual va resultar ser guanyador amb el cor de Sant Sebastià.

Actualment es prepara amb un total de 29 grups i artistes independents un Tribut titulat Hoy, mañana y siempre, que es podrà descarregar-se de forma gratuïta el 1 de Setembre. On hi  participen, entre altres, Mercedes Ferrer, Turistas, Pablo G, Jean Paul, Marcelo Champanier, Atenas o El pais musicano.

 

Discografía





Detalle del miedo


23/03/2010


1.Ángela
2.El mejor de mis días
3.Estampida
4.Pidiendo pista
5.Halcones
6.La indiferencia
7.Horizonte vertical
8.El último hombre en el mundo
9.Déjalo así
10.Cuando nos cambió la voz
11.Detalle del miedo
12.Éramos dos hielos






Detalle del miedo  de Mikel Erentxun és un àlbum que duu accent anglès i un caràcter més íntim. Enregistrament i mesclat en directe a Londres amb la col·laboració de Cameron Jenkins durant la primera quinzena de desembre del 2009.

Un àlbum format per 12 cançons, amb Ángela com primer single.