Ocean Colour Scene (també coneguda per la seva abreviatura OCS) és una banda de rock britànica que es va formar en Birmingham a principis dels 90.
Integrants de la banda
Els integrants habituals del grup han estat tradicionalment:
- Steve Cradock; (nascut el 22 de d’agosto de 1969); guitarra, piano, mandolina, órga y veu d’acompanyament.
- Simon Fowler, (nascut el 25 d’abril de 1965); veu, harmónica i guitarra acústica
- Oscar Harrison (nascut el 15 d’abril de 1965); batería, piano i veu d’acompanyament.
- Damon Minchella (nascut el 1 de juny de 1969); baix
Damon Minchella va abandonar el grup en 2003, sent temporalment reemplaçat per Gary "Mani" Mounfield. Posteriorment, Donen Sealey va ocupar la seva plaça de forma permanent. A més també es va unir al grup un segon guitarrista: Andy Bennet, convertint al quartet en una banda de cinc membres.
La banda es va formar en Birmingham cap a finals de la dècada dels 80 després de la reunió de diversos membres de diferents grups locals que s'havien conegut en un concert del grup Stone Roses. El cantant i guitarra rítmic Simon “Foxy” Fowler, el baixista Damon Minchella i el bateria Oscar Harrison eren components d'un conjunt denominat The Fanatics i el guitarrista líder i teclista Steve Cradock procedia d'una formació enomenada The Boys.
Les actuacions en viu de Ocean Colour Scene aconseguiria cridar l'atenció de Phfft, segell independent en el qual gravaran el seu primer single, “Sway”, publicat en el mes de setembre de 1990. Aviat Fontana Records compraria Phfft amb la intenció d'aprofitar el talent de la banda de Birmingham, que des dels seus inicis seria lloada per la premsa musical anglesa.
El senzill debut a Fontana, publicat al març de 1991, seria “Yesterday today”, seguit el 1992 per la reedició de “Sway”, “Giving it all away” i la versió de Stevie Wonder “Do yourself a favour”. Aquestes tres últimes cançons estaven incloses en la seu Lp debut, “Ocean Colour Scene” (1992), un disc molt problemàtic en el seu enregistrament que va començar sent produït per Jimmy Miller, conegut pels seus treballs per als Rolling Stones.
La influència de la neopsicodelia dels Stone Roses, la ressonància de sons tradicionals del rock i la seva inclinació per la música negra, especialment el soul i el R&B, eren les notes dominants d'aquest debut que no va convèncer a Fontana ni a la pròpia banda. El resultat final seria la ruptura del contracte després d'un conflicte legal.
En 1993 la banda va ser talonera de Paul Weller i aquest va convidar a Steve Cradock a participar en l'enregistrament del seu segon Lp en solitari, “Wild Wood”. A partir d'aquest moment, la relació de Weller amb Ocean Colour Scene es va estrènyer fins a convertir-se en el seu mentor musical. Cradock col·laboraria amb el seu ídol en la gira de promoció del Lp.
Un altre personatge important en tornar a engegar al grup de Birmingham seria Noel Gallagher, el compositor i principal responsable de l'èxit d'Oasi i l'explosió del denominat britpop.
Oasi havien acabat de publicar en 1994 el seu Lp debut, “Definitely Maybe”, un disc de trad-rock que havia causat sensació en el panorama discogràfic britànic i Noel, després d'escoltar les demos d'alguns temes de Ocean Colour Scene, els va convidar a fer una gira amb ells, fet que, al costat de les lloances de Paul Weller, una autèntica icona musical en el Regne Unit, va aconseguir re avivar l’interès de les companyies discogràfics pel grup.
Finalment el 1996 signarien per MCA per a gravar el single “The riverboat song”, una cançó promocionada en les ràdios angleses (especialment pel discjockey Chris Evans) que va acabar entrant amb força en les llistes de singles de molts països europeus.
Aquest tema, que presentava a Paul Weller en els teclats, seria part integrant del seu segon disc, “Moseley Shoals” (1996), un dels millors Lps de l'any gràcies a talls com "The day we caught the train" (amb clares reminiscències del “I am the walrus” dels Beatles, a qui versionarían amb “Day Tripper”), la vibrant i stoniana “You’veu got it bad”, “The circle” (una meravella pop amb guitarra de Weller) o el citat single “The riverboat song”.
Cançó The Day We Caught The Train
Mentre a Gran Bretanya s'havien convertit en superestrelles, en el bressol del rock, els Estats Units, Ocean Colour Scene passaven bastant inadvertits a pesar de fer gires el 1996 com a teloners dels famosíssims The Who.
Cançó The Day We Caught The Train
Mentre a Gran Bretanya s'havien convertit en superestrelles, en el bressol del rock, els Estats Units, Ocean Colour Scene passaven bastant inadvertits a pesar de fer gires el 1996 com a teloners dels famosíssims The Who.
“Marchin Already” (1997), un disc sensacional, va ser acusat per cert sector crític de no variar la seva fórmula retro-rock.
A pesar d'això, van aconseguir arribar al número 1 en les llistes britàniques de Lps. Presentat amb el single "Hundred mile high city". Una peça rock d'intensa instrumentació que es mixturaba en una atractiva col·lecció de cançons amb belades acústiques de bon tracte melòdic com “Big Star”. “It’s a beautiful day”, belada pop de so soul i gospel en la qual col·laborava la cantant P.P. Arnold o l'extraordinària “Get blown away”, una peça amb piano Beatle i intro de guitarra a l’estil Status Quo.
Cançó Hundred Mile High City
“Profit in peace”, un tema antibélic, va ser el single avençat de “One from the modern” (1999), unaltre disfrutable treball amb les coincidències clàssiques de la banda i una tendència a mitjos temps i sonoritats més acústiques amb algun tema rocker com “July”, probablement el millor tall d'un disc de menor estimulació que els seus dos anteriors treballs.
En l'any 2001 publicarien “Mechanical Wonder” (2001), un Lp més que notable, "Up on the downside" va ser l'avenç d'un notable disc modulat des d'un domini acústic. La influència dels Who és perceptible en temes com "In my field", un tema a l'estil "Quadrophenia" o "Who's next". De les variades belades de l'àlbum, destaquen "Biggest Thing", "You llauri amazing", una bonica composició d'emocionant progressió, i sobretot, la millor cançó del disc, "We made it habiti", un prodigi de saviesa melòdica. i l'últim tema, “Ca’t get back to the baseline”, un semblant del "Paperwack Writer" dels Beatles, són valuosos moments que fa d'aquest disc tot un passeig sonor més que aconsellable, com així és gairebé tota la discografia d'un dels conjunts britànics més recomanables de les últimes dècades.
Cançó Hundred Mile High City
“Profit in peace”, un tema antibélic, va ser el single avençat de “One from the modern” (1999), unaltre disfrutable treball amb les coincidències clàssiques de la banda i una tendència a mitjos temps i sonoritats més acústiques amb algun tema rocker com “July”, probablement el millor tall d'un disc de menor estimulació que els seus dos anteriors treballs.
En l'any 2001 publicarien “Mechanical Wonder” (2001), un Lp més que notable, "Up on the downside" va ser l'avenç d'un notable disc modulat des d'un domini acústic. La influència dels Who és perceptible en temes com "In my field", un tema a l'estil "Quadrophenia" o "Who's next". De les variades belades de l'àlbum, destaquen "Biggest Thing", "You llauri amazing", una bonica composició d'emocionant progressió, i sobretot, la millor cançó del disc, "We made it habiti", un prodigi de saviesa melòdica. i l'últim tema, “Ca’t get back to the baseline”, un semblant del "Paperwack Writer" dels Beatles, són valuosos moments que fa d'aquest disc tot un passeig sonor més que aconsellable, com així és gairebé tota la discografia d'un dels conjunts britànics més recomanables de les últimes dècades.
En l'estiu de l'any 2003, Ocean Colour Scene publicarien “North Atlantic Drift”, un gran àlbum amb les atemporals ressonàncies de sempre: Beatles, The Who, The Small Faces o Traffic. “I just need myself”, “Golden Gate Bridge”, “Make the deal”, “When evil menges”, “On my way”, “For every corner” o “She’s been writing”, que conta amb la col·laboració de la cantant de folk Linda Thompson, són alguns de les seves millors cançons.
"A hyperactive workout for the flying squad" (2005), produït per Dave Eringa, i "On The Leyline" (2007), són els seus últims discos
Saturday és el novè àlbum d'estudi de Ocean Colour Scene.
