Tota la informació de la secció Apunts de melòman del programa En Construcció 3, a Ràdio Taradell al 106.7 FM

dissabte, 19 de juny del 2010

- SARAH MCLACHLAN -


Sarah Ann McLachlan va néixer el 28 de gener de 1968 a Nova Scotia, Canadà. Des de petita va mostrar interès per la música, sent el seu primer instrument el ukelele que li van regalar als quatre anys, ja que una guitarra era molt gran per a ella. Més tard va ingressar al Maritime Conservatory of Music. ALS 17 anys va rebre una petita beca de 50 dòlars; però a l'any següent va rebre la beca Teodor Britts Memorrid, que li va significar 200 dòlars per curs. Simultàniament, va ser distingida amb el Alumni Prize com l'estudiant amb la més alta qualificació del seu curs, sobre 80 punts. L'any que es va graduar del conservatori va obtenir el Primer Lloc en Kiwanis Music Festival 1987, efectuat en la seva ciutat natal.
Als 17 anys Sarah era la vocalista del grup punk October Game. Malgrat que encara era una adolescent que usava ortodòncia dental, li van oferir signar un contracte per a gravar un disc com solista. No obstant això, era menor d'edat i els seus pares es van oposar, intimidats per l'ambient de drogues del món del rock. Va Haver d'esperar un parell d'anys i el 2 d'octubre de 1987 va signar com artista de la companyia Nettwerk , mudant-se a la ciutat de Vancouver.

Fins a aquest moment, Sarah McLachlan no havia escrit cap cançó, però Nettwerk li va donar sis mesos per a preparar algun material.

Gairebé un any després de signar el contracte va ser llançat el seu primer disc, Touch (1988) -Disc d'Or a Estats Units on tres senzills d'aquest àlbum van ser un èxit a Canadà: Vox, Touch i Steaming.



El 1991 Sarah va llançar el seu segon disc, Solaci. Altres tres senzills van arribar els principals llocs dels rànquings canadencs. A més, per Solaci va ser nominada a dos premis Juno (Premis a la Música Canadenques).
El següent disc Fumbling Towards Ectasy (1992) la va acostar al pop/rock i li va significar ser reconeguda internacionalment i emprendre una gira de dos anys. Els temes més exitossos d’aquesta producció van ser Possession, Hold On i Good Enough.

Tot segui Sarah va haver de prendre's un temps abans de tornar a compondre. "Després de dos anys i mig en gira amb Fumbling Towards Ectasy

al seu nou disc, Surfacing (Emergint) es va editar el 1997-Séptuple Platí en Estats Units amb  Quatre cançons  principals: Building a Mistery, Sweet Surrender, Adia i Angel.

El 1997 Sarah McLachlan es va casar amb el baterista de la seva banda, Ashwin Sood, i va començar a planejar alguna cosa mai abans vist: una gira només de dones. A més, va ser nominada pel seu àlbum Surfacing per tres Grammy, dels quals va guanyar dos; també es va dur els quatre premis Juno pel que competia.

En 1998 va llançar un disc en viu enomenat Mirrorball -doble Platí fins a març del 2000 en Estats Units, el qual va ser gravat durant la gira de Surfacing. Anteriorment havia llançat altres dos discos fora d'estudi - The Freedom Session (1994) que ha obtingut Disc d'Or i Rarities, B-sides and Other Stuff (1996).

El 1999, Sarah va rebre el més alt honor per a un ciutadà civil a Canadà, va ser nomenada Oficial de l'Ordre de Canadà. Aquesta li va ser atorgada en reconeixement per la seva reeixida carrera, el seu paper en la creació i difusió de Lilth Fair (gira només de dones) i les donacions de caritat que fa a refugis per a dones en tot Canadà. El 2001 va ser guardonada amb l'Ordre de Bristish Columbia, que és la província canadenca on ella resideix.

El 2000 Sarah McLachlan va rebre un Grammy com a Millor Vocalista Femenina Categoria Pop (per "I Will Remember You" de Mirrorball de 1998) i va cantar durant els Premis de l'Acadèmia el tama "When She Loved Me", pertanyent a la pel·lícula Toy Story 2, que postulava al Oscar com a millor cançó.

La maternitat la va fer esperar fins el 2003 per llançar "Afterglow", que va incloure èxits com "Fallin" i "World Is On Fire". Aquesta última, a més, va fer notícia quan Sarah va llançar el video clip de la cançó, el qual només il va costar 15 dòlars. El que va estalviar en filmar-lo professionalment va ser donat a obres de caritat.

"Afterglow Live" (2004), un CD/DVD presentant la seva exitosa gira i "Bloom" (2005), un CD amb remixes varen ser els seus següents treballs.

El 2006 Sarah edita un nou disc d'estudi, "Wintersong", que va incloure clàssics nadalencs, però també cançons contemporànies que capturaven els seus sentiments respecte a aquesta època de l'any, com "River" de Joni Mitchell i la seva coneguda versió de "Song For A Winter's Night". El disc va ser aclamat per la crítica i va guanyar disc d'or als Estats Units i doble platí a Canadà.




The laws of illusion

15/06/2010

1.Awakenings
2.Illusions of Bliss
3.Loving You Is Easy
4.Changes
5.Forgiveness
6.Rivers Of Love
7.Love Come
8.Out Of Tune
9.Heartbreak
10.Don't Give Up On Us
11.U Want Me 2
12.Bring On The Wonder
13.Love Come (Piano Version)
The laws of illusion és el primer àlbum d'estudi de Sarah McLachlan en 7 anys.










dissabte, 12 de juny del 2010

- BETH -


Elisabeth Rodergas Cols (Beth) va néixer a Súria, a Barcelona, el 23 de desembre de 1981.

Ha viscut sempre a Súria (Barcelona), però als 19 anys es va independitzar i ara comparteix pis amb una cosina seva a Barcelona. Quan va fer Selectivitat va marxar A Anglaterra un any i mig i, a la volta, es va matricular en l'escola Coco Comín, on ha estudiat Comèdia Musical.

El rock, el soul, el reagge i el folk són els seus gèneres favorits, però Beth canta de tot.

Va Decidir presentar-se al casting  d’OT l’any 203 perquè li agradaven molt les activitats dels concursants en l'Acadèmia.

Va viure les proves amb tensió, però també amb molta alegria. I amb tot això va aconseguir passar el casting i entrar en la segona edició de OT.

Dintre de l'acadèmia va ser favorita durant tota la temporada del programa i va aconseguir arribar a la final al costat de Manuel Carrasco i Ainhoa. Per a anar a Eurovisió Beth contava amb tres cançons: La vida sin ti, Dime y Cerrando Heridas. AL final el públic va decidir que la cançó que tenia que representar a Espanya a Eurovisió era Dime, amb el vídeo d’aquesta gravat en els carrers de Barcelona la seva ciutat natal. I així es va presentar al festival a Riga (Letonia) per  defensar Dime per Espanya. I després d'una gran actuació va aconseguir quedar en vuitena posició.

Després de l'acadèmia i d'Eurovisió Beth prepara el seu primer disc “Otra Realidad” amb el qual aconsegueix vendre més de 200.000 còpies. Un disc format per 13 cançons mes un bonus amb la cançó Dime.





El seu segon disc va ser un bàsic de beth en el Palau de la Música Catalana. On canta les seves cançons preferides.

A l'octubre de 2006 llança un segon àlbum “My own way home” amb la discografica Warner Music Group editat en la seva totalitat en anglès en una estada a Londres, del que van aparèixer dos singles “Rain on em” i “All these things” aconseguint arribar  el núm. 57 de vendes a Espanya.


Segueix-me el fil

18/05/2010

Segueix-me el Fil és el títol de l'àlbum en català de Beth. Amb cançons fetes por ella mateixa i amb la col•laboració de Marc Parrot.















dissabte, 5 de juny del 2010

EUROVISIÓN




























Posició/País

1-Alemania      Lena Meyer-Landrut                         
2-Turquía        maNga                                                           
3-Rumanía      Paula Seling & Ovi                    
4-Dinamarca   Chanée & N'evergreen              
5-Azerbaiyán  Safura                                                
6-Bélgica        Tom Dice                                          
7-Armenia       Eva Rivas                                          
8-Grecia          Giorgos Alkaios & Friends       
9-Georgia        Sofia Nizharadze                              
10-Ucrania      Alyosha                                             
11-Rusia         Peter Nalitch                                     
12-Francia       Jessy Matador                                   
13-Serbia        Milan Stankovic                                
14-Israel          Harel Skaat                                       
15-España       Daniel Diges                                     
16-Albania      Juliana Pasha                                     
17-Bosnia       Herzegovina Vukasin Brajic             
18-Portugal     Filipa Azevedo                                 
19-Islandia      Hera Björk                                        
20-Noruega     Didrik Solli-Tangen                          
21-Chipre        Jon Lilygreen & The Islanders  
22-Moldavia   Sun Stroke Project & Olia Tira 
23-Irlanda       Niamh Kavanagh                              
24-Bielorrus.   3+2                                                    
25-Reino Un.  Josh                                                    


3er. Lloc.-Paula Seling &Ovi amb playin with fire
Paula Seling va néixer el 1978. Va començar a estudiar piano a l'edat de 6 anys i als 10 va començar a cantar en el cor de l'escola. Des de llavors no ha deixat de dedicar-se al món de la música presentant-se a nombrosos concursos en el seu país en alguns dels quals va resultar guanyadora. El 1998 va editar al mercat el seu primer disc, Only Love. Va ser el primer de 12 àlbums entre els quals es troben 3 discos amb cançons de nadal i un recopilatori. El seu últim treball va aparèixer el passat any i és un àlbum doble amb 17 temes, tots compostos i produïts per ella mateixa. De fet, en l'any 2005, Paula va crear el seu propi estudi d'enregistrament i va llançar la seva marca musical, Unicorn Records, juntament amb el seu marit. Entre les seves actuacions es troben duets amb AL Bano i Anita Doth o Tony Hawks i ha fet de telonera en els concerts de Joan Baez , Ricky Martin, Michael Bolton i Beyonce.

Ovi és un cantant i compositor amb barreja de sang noruega i romanesa nascut en el nord de Romania, en la ciutat de Botosani. Encara que ja te 34 anys, ara és quan està gaudint de la seva millor època musical, ja que va ser el 2009 quan va editar el seu primer disc en solitari, This Gig Almost Got Em Killed, un àlbum resultat d'un sòlid treball amb l'ajuda i experiència de professionals del negoci musical. Aquest àlbum està inspirat en la seva major part en les auto composicions a piano dels anys 70 estil Billy Joel, Elton John i Stevie Wonder. No és la primera vegada que Ovi es presenta a la reelecció nacional d'Eurovisió del seu país, ja ho va intentar abans el 2006 i 2009.

2on. Lloc.- Manga amb Could the same











Manga és una banda de rap rock turca. La seva música és principalment una fusió de rock alternatiu i hip hop.

Història de la banda

Manga es va formar en l'any 2001, el seu nom pres de la paraula japonesa per a "historieta", manga. Al començament, eren majoritàriament d’estil under i tocaven cançons d'altres bandes de rock i de metal. Es van fer coneguts a l'acabar segons en el concurs musical "Canta la teva cançó". Això va atreure l'atenció del mànager d'artistes Hadi Elazzi, qui immediatament va promoure la banda a Sony Music, que va resultar en el seu primer àlbum, auto titulat, que es va editar el 2004 convertint-se en un èxit massiu.
Després es van presentar en diversos festivals musicals i van col•laborar amb artistes turcs famosos i el 2009 van guanyar els premis de MTV Turquia com "Millor actuació turca" i finalment el de "Millor actuació europea" de de MTV Networks Europe en los MTV Europe Music Awards 2009

Components de la banda:

Ferman
Nom: Ferman Akgül
Instrument: voz
Data de naixement: 25 de diciembre de 1979

Yamyam
Nom: Yağmur Sarıgül
Instrument: Guitarra eléctrica
Data de naixement: 26 de agosto de 1979

Cem
Nom: Cem Bahtiyar
Instrumento: Bajo (Yamaha TRB-5)
Data de naixement: 18 de enero de 1979

Efe
Nom: Efe Yılmaz
Instrument: Plato giradiscos
Data de naixement: 3 de octubre de 1979

Özgür
Nom: Özgür Can Öney
Instrument: Batería (Pearl elx, Turkish Ziller)
Data de naixement: 21 de julio de 1980



1er. Lloc.-Lena Meyer-Landrut amb satellite






Lena Meyer-Landrut (nascuda el 23 de maig de 1991 a Hannover)[1] és una cantant alemanya.
Lena va ser la guanyadora del concurs de talents Unser Star für Oslo ("La nostra estrella per Oslo"), la final del qual va tindre lloc el 12 de març de 2010. La victòria li va donar el dret a representar Alemanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2010 amb la cançó "Satellite", escrita pels compositors Julie Frost i John Gordon.

dissabte, 29 de maig del 2010

JACK JOHNSON -


Jack Hody Johnson (Oahu, Hawaii, EE. UU., 18 de maig de 1975), conegut com Jack Johnson, és un músic nord-americà.

Ha passat de ser un cineasta que feia pel·lícules de surf de 16 mm, a ser un reconegut cantant i compositor.

Criat en la illa hawaiana de Oahu, Johnson pràcticament va començar a practicar el surf abans que a caminar, als disset anys va ser convidat a competir en el Pipe Màsters, i un mes després va sofrir un accident de surf que li va mantenir allunyat de l'aigua durant tres mesos.
Encara que Johnson havia començat a tocar la guitarra quan era un adolescent, van ser aquests llargs mesos de reclusió obligatòria els quals li van permetre afinar la seva destresa a la guitarra i trobar les seves influències dintre d'una àmplia gamma de músics, des de Cat Stevens a Fugazi.

Als divuit anys Johnson va deixar les illes per  estudiar cinema en la Universitat de Califòrnia en Santa Barbara. Després de graduar-se el 1997, Johnson va començar una aventura d'un any al voltant del món amb els seus vells amics del surf, Chris i Emmett Malloy. El resultat va ser l'aclamada pel·lícula de surf de 16 mm, Thicker Than Water, un homenatge a la bellesa purista de les primeres pel·lícules de surf, la qual va ser co-dirigida i filmada pel propi Johnson. Va ser durant la preparació de la pel·lícula quan Johnson va trobar la seva veu musical.

Al gener de 2001, el debut de Johnson com cantant va ser amb el seu primer àlbum Brushfire Fairytales, es publicava en Enjoy Records; Brushfire Fairytales va ser un impressionant debut aconseguint que molta gent de tot el país s'interessés per Jack Johnson aconseguint el disc de platí. L'àlbum va vendre més d'un milió de còpies.



Al maig de 2003, Johnson va publicar el seu segon àlbum, On and On, en l'àlbum figurava la mateixa formació de la banda que en Brushfire Fairytales: Jack a la veu i la guitarra, Adam Topol a la bateria i Merlo Podlewski al baix.

On and On barrejava les belades profundes d'amor i les senzilles i alegres melodies amb temes més seriosos com el materialisme, la industrialització, les matances en col·legis, el mercat del petroli i la guerra, aconseguint unes vendes de més d'un milió de còpies en el seu primer any.

En aquest disc trobem cançons on fa una crítica social com és el cas de Good People, però d'altra banda temis com Sitting, Waiting, Wishing, Better Together i Constellations que són les perles de l'àlbum.

El 1 de març de 2005, Johnson publica el seu tercer àlbum de llarga durada, In Between Dreams. Les cançons de In Between Dreams són nostàlgiques i romàntiques en una optimista col·lecció de cançons que tot el món està desitjant cantar.

En el 2006 edita la banda sonora original de la pel·lícula de dibuixos animats "Curious George", es tracta d'un gran disc, acústic i alegre, que com tota la música de Johnson es balanceja entre el folk, el reggae i rock.




A principis de 2008 va llançar al món Sleep Through the Static, amb el detall que va ser gravat 100% amb energia solar. Catorze cançons entre les quals destaquen la qual li dóna el nom al disc, a més Angel, If I Had Eyes i What You Thought You Need.

Jack Johnson considerat entre alguns crítics com el “beach boy” del segle XXI per la seva vinculació al surf i a la música s'ha convertit en una icona dintre del món de la música i del surf.

To the sea

01/06/2010

1.You and Your Heart
2.No Good With Faces
3.At or With Me
4.When I Look Up
5.From The Clouds
6.Turn Your Love
7.The Upsetter
8.To The Sea
9.My Little Girl
10.Red Wine, Mistakes, Mythology
11.Pictures of People Taking Pictures
12.Anything But The Truth
13.Only The Ocean

To the sea, el sisè àlbum de Jack Johnson es grava al 100% amb energia solar, ha The Mango Tree, el seu propi estudi d'enregistrament ecològic, localitzat en la illa hawaiana de Oahu.

Amb You and your heart com primer single.

dissabte, 22 de maig del 2010

- THE CABRIOLETS -


The Cabriolets

Pop-Rock

L'atzar és el principal responsable que els components de The Cabriolets acabessin junts, cadascun aterrant des del seu propi univers.

Bimba Bosé, una model internacional i neboda de Miguel Bosé

Diego Postigo, productor audiovisual i

David Unison, músic inclasificable

tots ells reunits per a donar vida a un grup que va néixer en el 2006 a Madrid, i que des de llavors ha buscat una identitat que finalment pren forma amb el seu àlbum de debut Demo.

Un àlbum de música urbana que te cançons, tant en castellà com en anglès, d'estils, del R&B(Rhythm and Blues) al pop, del rock al soul, amb la producció d'Andrés Levin (Diana Ross, Tina Turner, D´Angelo, entre altres).  que va tenir col·laboracions de músics com: John Medeski i Ray Angry (teclats), Marc Ribot (guitarra), Stephen Barber (piano), Roy Hargrove (trompeta) i David Petxina de pelegrí (percussió).

Després d'acabar la gira de presentació, David Unison (bateria), decideix dedicar-se a projectes personals extra musicals i deixa el grup i fitxen  com  a bateria Pablo Serrano.

Demo (2008)

14/10/2008
1.Ríndete
2.Hysterical
3.Quiero satisfacción
4.About Love
 

5.Poco a poco
6.Cadaver exquisito
7.Dead & ALive
8.Holding
9.Taxi
10.The Law Of Withdrawal



Close





25/05/2010

·        Diamonds
·        Shining

Close és el títol del segon llarga durada de The Cabriolets. Un àlbum gravat amb la següent alineació:

Bimba Bosé (Veu),

Diego Postigo (Baix),

Manuel Cabezalí (Guitarra) i

Pablo Serrano(Bateria), després de la sortida de David Unison del projecte.

Els quatre junts donen impuls al nou repertori que prové d'una forma espontània de composició, no premeditada, que busca la immediatesa i la força del directe. El disc s'ha creat pràcticament en la seva totalitat en el local d'assaig, pensant en el directe i amb un clar esperit rocker.

Gravat pràcticament en primeres preses, compost gairebé en la seva totalitat per:  bateria, baix, guitarra i veu, i amb la col·laboració d'instrumentació extra (piano, acordió, flauta i veus) a càrrec de Charlie Bautista.

Diamonds com primer single, va ser un dels primers temes que es van crear i un dels més visuals. Compost per Bimba arran d'un poema de David Delfin, la cançó és una metàfora entre l'amor i els diamants en la qual es contradiu la famosa frase: "Un diamant és per a sempre". Amb un videoclip que ha estat dirigit pel fotògraf Alberto Van Stokkum que va contactar amb The Cabriolets a través de Myspace per realitzar les fotos de promoció del disc.


dissabte, 15 de maig del 2010

IVAN FERREIRO -


Iván Ferreiro (Vigo) és un cantant espanyol de música rock. Durant tretze anys va ser el cantant, capdavanter i principal compositor del grup Los Piratas.

Després de la separació de Piratas a finals de l'any 2003, Iván Ferreiro va decidir no allunyar-se del món de la música, i es va posar a tocar amb el seu germà Amaro en un pub de Vigo, conegut com El Ensanche. Les actuacions se celebraven tots els dimecres anunciades com «Rai Doriva i As Ferreiro».

Mentres, Iván continuava creant temes i aviat va poder crear un repertori amb composicions seves al costat de les del seu germà Amaro.

L’àlbum Canciones para el tiempo y la distancia (2005), ho consagraria com un cantant en solitari amb una gran projecció en el panorama del Pop-rock espanyol . En la seva gira Tournedo, amb la qual van recórrer tot Espanya, Iván va tocar acompanyat del seu germà Amaro a la guitarra i de Karlos Arancegui a la bateria.



Al novembre de 2005, Iván va idear un projecte enomenat Laboratorio Ñ, consistint en reunir-se amb altres músics i amics durant dues setmanes en una casa de Buenos Aires per a crear entre tots noves cançons. Els acompanyants d'Iván en aquesta experiència van ser Juan Aguirre i Eva Amaral (el duo Amaral), Xoel López (cantant de Deluxe), Pereza, Quique González, així com diversos artistes argentins.

El seu segon àlbum publicat a finals d'octubre del 2006, es titula Las siete y media reuneix vuit talls que l'artista va compondre durant la seva gira "Tournedo 2006".




Després d’aquest disc a més col·labora amb Antonio Orozco en el tema "Soldado 229" de l'últim disc d'aquest (Cadizfornia). A més del nou disc del seu cosí Mon, amb una cançó que li dóna titul al LP (Aprendiéndonos), en el qual també apareixen artistes com Pereza, amb els quals Iván col·labora amb la taula de barreges en la cançó Margot del seu disc Aproximaciones.

També col·labora amb La sonrisa de Julia en el tercer album d'aquests titulat Bipolar. La cançó en la qual col·labora es diu Eufòria.

Mentre aleshores Amaro Ferreiro va gravar en solitari un nou disc amb el títol de "La Ciudad de las agujas". Iván va gravar el seu últim disc fins ara anomenat " Mentiroso mentiroso ", que va sortir a la venda el 25 de març de 2008, encara que va començar la gira de presentació el 13 del mateix mes. Durant uns dies, Iván Ferreiro va permetre en el seu blog la descàrrega gratuïta del seu nou disc, fins i tot abans d'haver sortit a la venda, sent un dels primers artistes de renom a Espanya que ha adoptat aquest sistema.




Picnic extraterrestre


18/05/2010
1.Canción de amor
2.Cabaret
3.Farenheit 451
4.Perdidos
5.Paraísos perdidos
6.Canción jurídica
7.La Jetée
8.Puro nervio
9.Canción de Navidad
10.Relamida
11.Luna de miel
12.Picnic al borde del camino
http://www.lahiguera.net/images/p_trans.gif



dissabte, 8 de maig del 2010

- LA UNIÓN -


La Union, el grup format per Rafa Sánchez com cantant, Luis Bolín en el baix, Mario Martínez en la guitarra i Iñigo Zabala en els teclats, es forma a finals de 1982 durant el següent any preparen una gran quantitat de temes instrumentals als quals comencen a afegir veu. La seva música plena de personalitat, romanticisme, referències literàries i cinematogràfiques aviat es fa notar. Signen amb WEA a finals de 1983 quan Nacho Cano i Rafael Abitbol produïxen tres cançons, dues d'elles van ser "La Niebla", "Lobo Hombre en París", basades en dos contes de Boris Vian i la tercera va ser "Voracidad".

El 12 de març de 1984 presenten en la sala madrilenya El Sol el single i maxi-single " Lobo Hombre en París " del que es venen més de 200.000 singles, sent número 1 en vendes durant 9 setmanes consecutives i aconseguint el disc d'or.

A l'octubre del mateix any veu la llum el seu primer àlbum, "Mil Siluetas", que conté, a més del gran èxit del grup, grans relats plens d'imaginació i misteri com "Sildavia", "Cabaret" o "Eclipse".




Principio del formulario
Més tard vindria "El Maldito Viento" (1985), un disc conceptual amb temàtiques menys optimistes. Inclou algunes de les millors joies del grup, com "Entre Flores Raras", "Altos i Frondosos" o "La Máquina del Tiempo".

"4X4" (1986) és el tercer àlbum de La Unión. Ple de clàssics del grup, comencen a enriquir la seva música amb nous ritmes, swing amb "El Rey del Ring" o El "San Francisco". I amb una interessant barreja electro-acústica en temes com "Mariluz", "Muévete ya", "De aquí allá" o "Donde estabais"... sent aquest l'últim disc produït per Nacho Cano i Rafa Abitbol. Amb el que s'embarquen en el seva primera gira americana.

Dos anys més tard La Unión inicia la seva segona etapa discogràfica. I no només perquè ells mateixos s'ocupessin de la producció del seu quart àlbum, "Vivir al Este del Edén"  (1988), sinó perquè a partir d'aquest moment es van convertir en trio després de la marxa de Íñigo Zabala. Per aquell temps, i gràcies als seus magnífics directes, la seva recent gira americana havia fet d'ells un dels noms clau en el panorama del rock cantat en espanyol. Aquestes noves experiències van servir com base als seus nous èxits, amb títols ja històrics continguts en aquest àlbum com "Maracaibo", "Más i Más", "Natalia" o " Mi Viejo Barrio ", on van jugar un paper important alguna de les seves remescles per a discoteques, en un moment en el qual la febre pels maxis estaven en el punt culminant. "Vivir al Este del Edén" va ser gravat íntegrament a Madrid i de seguida va superar totes les previsions de vendes, arribant a un rotund número 1 en les llistes d'èxits.






Ja en la dècada dels 90 es va publicar el seu cinquè àlbum d'estudi "Tentación" (1990), produït per Mike Howlett, que conté temes com "Ella es un Volcán", "Fueron los Celos" o "Si Tú Quisieras", tota una col·lecció de cançons exquisites que ens conten passions, experiències, pensaments existencials i rabiosa actualitat.

El 1992 s'edita "Tren de Largo Recorrido", un àlbum en directe que, a més de recollir tots els èxits del grup en el concert celebrat a La Corunya el 19 d'octubre de 1991, conté la versió en castellà de "Long Train Running" dels Doobie Brothers. Dues hores de video i un doble disc en directe que deixa clar les intencions del grup... convertir-se en el grup més sòlid del rock espanyol.

Després del grans èxits en viu, Rafa, Luis i Mario es reinventan a ells mateixos i comencen a explorar nous sons i inicien un viatge a la psicodelia, sense oblidar les seves arrels rock i funk, amb el seu nou àlbum "Psyconfunkster Au Lait" (1993). Per a això, van viatjar a Stanford (Connecticut, USA) buscant el suport d'un dels productors més originals de l'escena nord-americana, Stephan Galfas, un especialista a construir sons contundents. Les col·laboracions del bateria Els Warner, el teclista José Carlos Parada i el percussionista Bashiri Jonhson van contribuir a donar major magnitut a aquest autèntic homenatge que el grup va rendir al rock dels 70, amb formes i continguts propis dels 90. En ell es poden trobar temes com l'ecologia, "Hermana Tierra", el racismo, "África", los cambios políticos, "Rock en Rusia", la nostalgia, "Verano del 82", i com no, insinuacions a la psicodelia com "Shaman" o "La Casa del los sueños", temes d'amor, "Promesa rota" i referències eròtic-literàries, amb "Lolita".

L’any 1996 apareix l’àlbum "Hiperespacio". Si calgués definir en poques paraules aquest àlbum del grup podria dir-se que és un gran disc de soul. "Hiperespacio" és un clar viatge a les arrels del funk dels 70. El disc es va gravar entre Madrid, en l'estudi Sintonia, i Londres, en els estudis Nomis i Swanyard, i es va barrejar a Londres, encara que la inspiració d'alguns dels seus millors moments com "Tu i yo" o "Negrita" va arribar en terres menorquines. Esment especial mereix la col·laboració d'Alejandro Sanz, la guitarra de la qual aporta un toc màgic en temes com "Ande Yo Caliente" y "Negrita".

Més tard va arribar "Fluye" (1998) produït, mesclat i arreglat per La Unión. "Fluye", "Déjà Vu", "Humo", "Mal Karma" o "Sirenas".

Després de nou sons en l'estil propi de La Unión arriba el seu nou àlbum, "La Unión" (1999), o "El Disc Blanc" com és més conegut, amb el qual van rebre diversos premis per
el tema que ho encapçala "La Mala Vida". Sons llatins creen temes com "Pecado", "Carnaval" o la versió del "We are the Champions" de Queen, sota el nom de "Somos Campeones".

Arribats a aquest punt es va decidir realitzar una recopilació de les seves millors cançons fins al moment, això passa l’any 2000" Grandes Éxitos 1984-2000", en el qual es van incloure temes nous com "Falso Amor", versió del "Tainted Love" de Ed Cobb & Gloria Gaynor, i "El Vuelo de Ícaro" i versions de "Sildavia" i "Más i Más" a càrrec de Carlos Jean.

No obstant això, el qual per a molts és el millor àlbum del grup, "El Mar de la Fertilidat", no va veure la llum fins a l'any 2002 i contenint èxits com "Vuelve el Amor". Amb aquest disc el grup recupera l'espontaneïtat i crea melodies i ritmes pop que li retornaran als primers llocs de vendes en un mercat tan sinuós com el d'avui. A més s'inclouen èxits com "Buenos Tiempo", "Un Año Más" o "Encerrado".






El 2004, amb el 20é. Aniversari del grup, s'edita "Colección Audiovisual 1984-2004", tot un repàs a la història visual i sonora del grup en el qual es van incloure temes inèdits com "Sigo Aquí", "Tu Nombre" o "Última Estación". En aquest àlbum es recullen a més rareses de temes mítics del grup, així com un DVD amb tots els videoclips de La Unión fins al moment i Making Of de l'enregistrament de diversos dels seus àlbums i videoclips.

Més tard i amb sons electrònics editen "Love Sessions" (2006), on tots els grans èxits del grup es graven de nou sota les noves tecnologies; així "Lobo-Hombre en París", "Sildavia", "Ella es un Volcán", "Humo" o "Negrita" s'adapten a les pistes de ball.
Per el 2007 el grup recupera els seus grans èxits en una gira que els duu a més de 40 destinacions nacionals sota el títol de MAGICØ7.

El 2008 recuperen el tema "Hermana Tierra", original de 1993, per a una nova producció portada a terme per ells mateixos acompanyats del Dj Julian Poker. El grup adapta aquest tema a les noves tendències i als nous sons per a formar conjuntament amb Greenpeace i Central Musical la plataforma miramasalla.org presentant igualment l'audiovisual "Hermana Tierra...Mira Más Allá" amb el qual volen conscienciar a la societat a través de la música sobre l'ús racional de l'energia i els recursos naturals. El grup va presentar també el seu espectacle ZERØ8 tour per diverses capitals d'Espanya.

Al 2009 el grup ha estat compaginant l'enregistrament del seu quinzé disc amb la seva gira de concerts per tota la geografia espanyola.











Per acabar només recordar que aquest grup persisteix en el món de la música des de 1984, i han venut més de 2 milions de discos, rebent el 2006 un doble disc de diamant per la seva carrera discogràfica. A més, han estat disc multiplatí, amb més de 200.000 còpies, els àlbums "Vivir al Este del Edén", "Tren de Largo Recorrido", "Tentación" y "Grandes Éxitos". Van obtenir disc de platí, amb més de 100.000 còpies els L.P. "Mil Siluetas" y "4x4", i disc d'or, amb més de 50.000 còpies venudes, els àlbums "Psycofunkster Au Lait", "La Unin", "La Uniøn", "El Mar de la Fertilidad" e "Hiperespacio".



Big bang


11/05/2010


1.Big Bang (Intro)
2.Sobrevivir
3.La isla
4.El mundo en tus manos
5.La magia se acabó
6.Héroe de piedra
7.Palabras (Interludio)
8.Vi lo que vi
9.Hagámoslo
10.Volverás
11.La noche
12.Sobrevivir (Reprise)
13.Adiós



El mundo en tus manos és el primer single de l’àlbum per 2010 de La unión, titulat Big bang.