La història del grup arrenca al començament dels anys 90 quan, després d'una breu incursió frustrada sota el nom de los Subterraneos, guanyen el concurs de maquetes de Ràdio 3 de 1992 amb Mi hermana pequeña
El grup està ja llavors liderat per Juan Rodríguez (el nom que s'oculta darrere d'aquesta breu i contundent "J") a les veus i la guitarra d'acompanyament i Florent Muñoz a la guitarra, juntament amb May Oliver al baix i Paco Rodríguez a la bateria.
Quan el grup tot just duu dos anys funcionant, s'edita Super 8 al 1994, un dels discos més representatius de la producció alternativa espanyola dels anys noranta, veritable emblema de tota una cultura juvenil emergent. el so combina la distorsió amb les estructures del "pop", assolint una música d'alta definició les atmosferes de la qual serveixen de vehicle per a l'expressió d'estats d'ànim ambigus, indefinits, amb lletres en castellà que enganxen entre un públic exigent i gelós de la seva pròpia identitat.
El següent any i mig ho passen viatjant per la península fent bolos després del seu fitxatge per l'empresa Attraction i després de canviar de bateria, substituint a Paco per Raúl.
A la recerca d'un equilibri entre el negoci musical i l'alternatiu connecten amb un segell independent de prestigi per a realitzar un disc enomenat Nuevas sensaciones al 1995),
Al 1996 treuen l’àlbum POP al 1996 els temes són ara més enganxosos i assequibles, però les melodies es trenquen constantment, obrint a universos i punts de fugida sonors que s'omplin de continguts emocionals amb lletres senzilles però carregades de significat i alhora indefinides, obertes a la interpretació.
El disc és ben rebut per la crítica, però no es retiren els recels cap a un grup que no es deixa influir amb facilitat; tampoc acaba de ser un èxit de vendes.
Els Planetes sofreixen una espècie de crisi de creixement: encara no posseeixen un directe a l'altura de les seves composicions, i les trajectòries personals dels membres comencen a separar-se. 1996 i 1997 són dos anys difícils per a J i Florent, que perden a May i a Raúl, substituïts per Kieran Stephen al baix i definitivament pel potent Erick Jiménez bateria.
Pel camí, han après que la seva aposta no és per a majories, sinó per a grans minories que connecten amb els seus sons envolupants i les seves incursions psicològiques i psicotròpiques. Tanmateix han de convèncer a la seva companyia de discos, la qual cosa retarda l'enregistrament i edició del seu tercer llarg. Una setmana en el motor d'un autobús l’any 1998
Precedits, com és ja costum, de diversos singles avalats de nou per originals portades de Javier Aramburu, el grup surt de nou de gira el 1998 per a demostrar que són un grup dels grans, amb una base rítmica impressionant, la guitarra més prestigiosa de tota una modalitat musical a càrrec de Florent i la veu consolidada de J, al que afegixen els teclats de Banin que ajuden a recrear les seves atmosferes. Per fi reconeguts per una crítica amb la qual s'han reconciliat, editen l’any 1999 1999 Canciones para una orquesta química, recopilació de tots els singles i Eps independents de la seva carrera, la major part d'ells esgotats o descatalogados i que es reuneixen en una cura doble CD a manera de síntesi de la seva trajectòria i alhora espècie de biografia lateral d'aquest prolífic grup
Amb el quart disc, Unidad de Desplazamiento l’any 2000, els de Granada desborden totes les expectatives: estem davant el so més versàtil de tota la seva trajectòria, i a més produït per ells mateixos. Tècnicament, el resultat no pot ser més contrari a tòpics: el so d'aquest CD supera en qualitat als anteriors, permet que la veu de J guanyi en claredat i modulació expressiva i sobretot garanteix aquesta obstinació del grup per fer parer senzilla la complexitat de les composicions.
Un buen día
En Encuentros con entidades (2002) segueixen la línia que ja van traçar amb Unidad de Desplazamiento: Potència guitarrera, lletres oníriques, tragèdies amoroses i profunditat.
2004 és l'any de Contra la ley de la gravedad. Com a single “Y además es imposible”
En 2007 celebren els seus 15 anys d'existència llançant el seu setè àlbum, titulat "La leyenda del espacio", amb el seu habitual estil de rock psicodèlic i elèctric.
"El disc recull temes de la seva discografia anterior, de la historia de Los Planetas, i s’introdueixenn introduccions noves.
Alegrias del Incendio
Una ópera egipcia
13/04/2010
13/04/2010
1.La llave de oro
2.Una corona de estrellas
3.Soy un pobre granaino (Colombiana)
4.Siete faroles
5.No sé como te atreves
6.Señora de las alturas
7.La veleta
8.Romance de Juan de Osuna
9.Atravesando los montes
10.Virgen de la soledad
11.La pastora divina
12.Los poetas
2.Una corona de estrellas
3.Soy un pobre granaino (Colombiana)
4.Siete faroles
5.No sé como te atreves
6.Señora de las alturas
7.La veleta
8.Romance de Juan de Osuna
9.Atravesando los montes
10.Virgen de la soledad
11.La pastora divina
12.Los poetas
Romance de Juan de Osuna es uno de los temas del álbum de Los Planetas , Una ópera Egipcia .
"El disc recull temes de la seva discografia anterior, de la historia de Los Planetas, i s’introdueixenn introduccions noves.
Romance de Juan de Osuna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada