SERGIO DALMA

Sergio Dalma, nom artístic de Josep Sergi Capdevila neix a Sabadell el 28 de Setembre de 1964.

Sergio Dalma es matricula en Filologia Romàntica però ho deixa abans d'acabar el primer curs. També va estudiar francès, italià i Inglés, però ha de decidir en llançar-se de ple al món de la música i mentre ho planteja segueix actuant com cantant en l'orquestra Passarel·la, després també va formar part del grup Canela i mes tard va ser contractat per als cors del Teatre Arnau i la sala Scala a Barcelona.

En aquesta època, Sergio Dalma coneix a gent com Josep Mas (excomponent del grup Iceberg), Paco Rodriguez (baixista de Lluis Llach) i Xavi Ibañez (compositor),a més el 1985 guanya el concurs de cantants novells titulat "Gent d’aquí" en el circuit català de TVE.

Aquest concurs li comença a donar a conèixer i per això la sala "Shadows" a Barcelona el contracta per a cantar una vegada per setmana durant un any.

El 1987 Sergio Dalma fitxa pel segell Horus i dos anys després surt a la venda el seu primer àlbum, titulat "Esa chica es mía". Encara que no va tenir molt èxit, la discogràfica li va donar una nova oportunitat amb “Sintiéndonos la piel”, el 1991 .

Aquest mateix any, Sergio Dalma va representar a Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1991 amb la cançó Bailar pegados, finalitzant en el quart lloc d’aquest concurs. Arrel d’aquest fet el llança a la fama.

BAILAR PEGADOS

El 23 d'Abril de 1992 surt a la venda el tercer disc de Sergio Dalma, "Adivina", i gairebé immediatament arriba a numero u en les llistes de vendes del nostre país amb un dels temes d'aquest àlbum "Ave Lucia" que de rebot produeix una gran polèmica ja que aquest tema tracta sobre l'avortament.

El 10 de Novembre de 1993 surt a la venda el disc "Solo para ti" arrasant en les llistes de vendes i trencant qualsevol tipus d'expectativa, també s’edita alhora a França i a Alemanya i també funcionant d'allò més bé.

El 18 de setembre de 1995 i mitjançant una gran festa social és presentat el cinquè àlbum Cuerpo a cuerpo, amb 12 noves cançons.

El 9 de Novembre de 1996 Sergio Dalma publica un àlbum titulat "En concert" gravat en una sala de festes a Madrid de nom LA RIVIERA donant un espectacular concert en directe mentre gravava l'àlbum amb les seves millors cançons i alguns temes inèdits.

                LA VIDA EMPIEZA HOY

El 1998 Sergio llança al mercat l'àlbum titulat "Històries normals" el qual obté insuperable èxit en el mercat de la música i contenint bastants temes composts pel cantant.

En l'any 2000, treu al mercat un nou disc titulat "Nueva Vida" i sent un èxit total triomfant a Espanya i part de l'estranger.

En el 2003 apareix un nou treball de Sergio Dalma, titulat "De otro color" i el 2008 es publica "A buena hora", un àlbum de temes melòdics en els quals s'inclouen temes com la versió 'Meravillosa criatura' de Gianna Nannini, o el tema 'Por amor' amb Carmen París.



Álbum: Trece

30/03/2010
Lo que hice por ti
Mientras tanto
Viejo
Sin darme cuenta
Me cansé
Miedo
Marazuela
Alas rotas
Cuando crees que no te veo
Culpable
Con la boca por delante

Gravat entre Madrid i Los Àngeles, inclou 11 cançons noves, "amb lletres potents i amb tota la força de la veu de Sergio Dalma". Han participat en la composició Jorge F. LlambOjea, Jorge Javier Suárez Ortiz, Lucca Gemini i Jorge Juan Hernández Marazuela, entre altres. Amb Mientras tanto  com a primer single  promocional.

MIENTRAS TANTO

MIKEL ERENTXUN

Mikel Erentxun Acosta (23 de febrer de 1965) és un cantant i músic espanyol, nascut a Caracas (Veneçuela) i establert a Sant Sebastià. Vocalista de Duncan Dhu al costat de Diego Vasallo, a més de ser arquitecte.

Antic vocalista del grup Duncan Dhu al costat de Diego Vasallo. Van editar el seu primer disc en 1985 titulat Por tierras escocesas, i van estar en actiu fins a l'any 2001, en el qual van publicar Crepúsculo, conformant un dels grans grups dels anys vuitanta.

Han fet diverses recopilacions dels seus grans èxits, i també els van fer en un disc tribut titulat ¿Cien gaviotas donde irán?, on van col·laborar, entre altres, Los Secretos, La Cabra Mecánica, Carlos Goñi, Amaia Montero, Leiva, Andrés Calamaro, Hombres G y Álex Ubago.

Després de Duncan Dhu, Erentxun va començar una carrera en solitari paral·lelament al grup el 1992 amb el disc Naufragios, del que destaquen temes com A un minuto de ti o Esta luz nunca se apagará, versió espanyola del tema There's a light that never goes out, del grup britànic The Smiths.

A UN MINUTO DE TI

Una vegada dissolt Duncan Dhu, continua amb la seva carrera en solitari, publicant El abrazo del erizo (1995), Acróbatas (1998), Te dejas ver (2000), Ciudades de paso (2003), el recopilatorio Éxitos (2004) y El corredor de la suerte (2006). En els seus discos han col·laborat músics com Mark Gardener, Robert Quine, Pete Thomas, Lloyd Cole, Mathew Sweet, i Fred Maher.

A l'octubre de 2006 va sortir a la llum el seu setè disc en solitari que duu per títol El corredor de la suerte. En aquest disc compte, entre unes altres, amb la col·laboració de Dani Martín (del grup El Canto del loco) i dels integrants de Amaral.

A part del món musical Erentxun va participar fent un petit paper en el curtmetratge Manhattan Pictures, rodat a Nova York al novembre de 2006. El curt, en el qual també intervenen els actors Kira Miró mirar i Jorge Monje, compte amb la cançó inèdita Come to New York, composta expressament per Mikel per a l'ocasió.

COME TO NEW YORK

Al novembre de 2007, en el recopilatori de la ràdio musical basca Euskadi Gaztea, Gaztea The Singles, va cantar a duo en euskera amb la cantautora Amaia Montero la clásica canció Lau teilatu ("Cuatro Tejados") del antic grupo Itoiz.

(Toiz va ser un grup de música basc creat el 1976 i dissolt el 1988, amb diversos discos publicats, d'estil pop-rock i les cançons del qual eren en la seva pràctica totalitat en euskera)

LAU TEILATU

Al juny de 2008 va publicar el directe Tres Noches en el Victoria Eugenia amb el qual pretén tancar una etapa, per a començar des de zero.

En 2009 va participar en el concurs de televisió La batalla de los coros, en el qual va resultar ser guanyador amb el cor de Sant Sebastià.

Actualment es prepara amb un total de 29 grups i artistes independents un Tribut titulat Hoy, mañana y siempre, que es podrà descarregar-se de forma gratuïta el 1 de Setembre. On hi  participen, entre altres, Mercedes Ferrer, Turistas, Pablo G, Jean Paul, Marcelo Champanier, Atenas o El pais musicano.

 

Discografía

• Naufragios - 1992
• El Abrazo del Erizo - 1995
• Acróbatas - 1998
• 7 Años (Sólo EE.UU.) - 2000
• Te Dejas Ver - 2000
• Ciudades de Paso - 2003
• Éxitos - 2004
• El Corredor de La Suerte - 2006
• Tres Noches en el Victoria Eugenia - 2008
• Detalle Del Miedo - 2010

Detalle del miedo


23/03/2010


1.Ángela
2.El mejor de mis días
3.Estampida
4.Pidiendo pista
5.Halcones
6.La indiferencia
7.Horizonte vertical
8.El último hombre en el mundo
9.Déjalo así
10.Cuando nos cambió la voz
11.Detalle del miedo
12.Éramos dos hielos

Detalle del miedo  de Mikel Erentxun és un àlbum que duu accent anglès i un caràcter més íntim. Enregistrament i mesclat en directe a Londres amb la col·laboració de Cameron Jenkins durant la primera quinzena de desembre del 2009.

Un àlbum format per 12 cançons, amb Ángela com primer single.

CANÇÓ - ANGELA

FITO PAEZ

El  seu nom és  Rodolfo Páez va néixer en la ciutat argentina de Rosario el dimecres 13 de març de 1963. Fill únic de Margarita Zulema Ávalos (pianista concertista, professora d'aritmètica i àlgebra) i de Rodolfo Páez (empleat de Correus).

En 1980 formaria Staff, la primera banda amb la qual va poder guanyar-se el respecte dels músics de la zona. Ell era el líder i compositor de gairebé tots els temes. Encara que l'èxit de grup era un tema enomenat La travessia amb autoria de Germán Risemberg. Páez cantava i tocava el piano elèctric que transportava en autobús fins als assajos, ja que era prestat. El major assoliment obtingut per Staff va ser guanyar el primer premi del concurs de Música progressiva, que contava entre el jurat al músic Juan Carlos Baglietto. Allí Páez va assolir que més d'un músic s'interessés en el seu treball.

Més tard li van proposar unir-se al Banquet, que en aquells dies era considerada la millor banda de rock de Rosario, integrada a més per Rubén Goldín, Silvina Garré, Sergio Sainz, Zappo José Aguilera i Daniel Wirzt (1959-2008). Páez va començar a fer-se cada vegada més conegut en l'entorn musical.

Paral·lelament a això també va formar part del grup Acalanto, un conjunt de folklore de projecció on sobresortia el guitarrista Pichi de Benedictis.

Les diferents participacions com músic convidat li van donar major popularitat i això va acabar per provocar el final de Staff.

Principio del formulario

Finalment Fito Páez es va traslladar a Buenos Aires.

El 1984 signa un contracte de cinc anys amb la discogràfica EMI i edita el seu primer LP enomenat Del 63. Ja abans de sortir a la venda havia arribat a importants xifres de venta, després de la comanda anticipada de les botigues de discos, convertint-se en el «disc de l'any» d'acord a enquestes realitzades pels mitjans especialitzats.

Un any després s'allunya edita Giros, amb que el seu tema Yo vengo a ofrecer mi corazón, de gran repercussió,

En 1986 edita dos LP, Corazón clandestino (que conta amb la col·laboració de Caetano Veloso) i La la lá (al costat de Luis Alberto Spinetta)

A l'any (1988) viatja a Nova York i L'Havana per a gravar i editar el disc Ey!

El 1990 va començar a treballar en el següent àlbum que seria Tercer mundo. En el que va vendre 30 000 còpies en 20 dies

La presentació oficial d'aquest disc va anar entre els dies 14 i 15 de desembre de 1990, en el Teatre Gran Rex de Buenos Aires i per a això va apel·lar a una nova banda, convocant en primer lloc a Fabián Gallardo.

A partir d'aquest moment en el qual Páez signa contracte amb l'empresa discogràfica WEA Warner Music Group, la seva anterior discogràfica EMI, que paradoxalment en el seu moment es negava a publicar-li un nou treball, perquè ho considerava poc comercial per als estendard bàsics de l'empresa, comença a publicar una sèrie de treballs recopilatoris dels seus primers sis treballs gravats amb aquesta empresa. Aquesta sèrie de discos llançats al mercat per EMI com estratègia netament comercial, es va repetir al llarg de tota la seva carrera, fins a l'actualitat, donant-li diferents noms, tantes vegades com el cantautor publicava un nou treball discogràfic amb i per a la seva nova signatura.

El amor despues del amor el seu nou disc que s'edita en 1992.

A mitjans d’una gira del '93 se li lliura el quàdruple disc de platí, amb 240.000 discos venuts. També aquest any, la ACE (Associació de Cronistes d'Espectacles) ho premia en tres classificacions: «Millor video clip», «Millor cançó de rock» (pel tema Tumbas de la glòria) i «Millor disc solista de rock» (El amor despues del amor).

CANÇÓ EL AMOR DESPUES DEL AMOR 

L'amor després de l'amor va vendre quantitats inesperades, arribant a les 750 000 unitats i convertint-se en el disc més venut en la història del rock argentí.

El 1996 va llançar un disc acústic-sinfònic al que va titular Eufòria, en co-producció amb el canal de televisió argentí Telefé, acompanyat pels músics que ho venien acompanyant feia 3 anys (Alina Gandini, Guillermo Vadalá, Hèctor Pom Lorenzo i Gabriel Carámbula), aquest va ser el seu primer treball editat en viu.

Després d'un silenci de dos anys torna al costat del cantautor espanyol Joaquín Sabina amb l'àlbum Enemigos íntimos (1998)

El 2000 edita el disc Rei Sol, dedicat al seu fill Martín, que va contar novament amb la producció de Phil Ramone.

Al maig de 2003 edita Naturaleza sangre, disc en el qual intenta tornar a l'estètica rockera dels vuitanta, i que conta a més amb la presència de la cantant brasilera Rita Llegix, de Charly García i de Luis Alberto Spinetta com a convidats.

 El 8 de desembre de 2004 surt a la venda Mi vida con ellas, un disc doble amb 18 cançons gravades en viu en diferents recitals, que inclou

En l'any 2005, surt a la venda un nou treball de la mà de la seva productora independent. Aquest disc duu el nom Moda i pueblo en el qual inclou un poema de Federico García Lorca, a més de versionar vells temes propis. El disc conta amb una orquestra de 9 cordes, dirigida per Gerardo Gandini. Pot ser considerat com el seu segon disc acústic-sinfònic després de Euforia, però aquesta vegada gravat en estudi.

Després de gairebé tres anys sense produir res musicalment sota una línia «rockera», el 21 de setembre de 2006 surt a la venda El mundo cabe en una canción, gravat entre juny i agost d'aquest any en els seus estudis propis de Rosario que  inclou 11 cançons noves escrites per Páez

El disc va superar les 20.000 unitats venudes en el dia del seu llançament a Argentina, encara que després va decaure en el rànquing, convertint-lo en un disc més.

CANÇÓ EL MUNDO CABE EN UNA CANCIÓN 

El 30 d'agost de 2007 gairebé sense promoció, es posa a la venda el disc Rodolfo, en el qual el cantautor argentí interpreta un monòleg conformat per un total de 12 noves cançons interpretades únicament amb veu i piano, de les quals dos d'elles són només instrumentals. Entre les lletres d'aquest treball es poden apreciar històries d'amors propis del músic, la història d'una dona en la presó, històries de famílies, fills, històries de vida i fins a una cançó de «agraïment-homenatge» envers els seus ídols Luis Alberto Spinetta, Litto Nebbia i Charly García.

En la vuitena edició dels premis Grammy Llatins, atorgats a Les Vegas al novembre de 2007, Fito Páez va obtenir el premi al millor àlbum de rock vocal, pel El mundo cabe en una canción editat l’any 2006.

El primer d'octubre de 2008 es posa a la venda el segon disc gravat en directe de Páez, el qual es titula "No sé si és Baires o Madrid", àudio que es va registrar el 24 d'abril del mateix any en el Palau dels Congressos, Madrid, Espanya, Ocasió en la qual es presentava en aquest país el disc Rodolfo, acompanyat de grans estrelles i aplaudit per més de 2000 persones

En els premis Grammy Llatins del 2008 va guanyar el premi a millor àlbum de cantautor, pel seu àlbum "Rodolfo" .

El novembre de 2009, Fito Páez, guanya en els Premis Grammy Llatins del 2009 el premi al millor àlbum vocal pop masculí, per "No se si és baires o Madrid"

MOJINOS ESCOZÍOS

 

Mojinos Escozíos és un grup de rock espanyol que destaca, sobretot, per les lletres de les seves cançons, que poden considerar-se irreverents, humorísticas, i fins i tot escatológicas. En les seves cançons s'aprecien influències musicals de grans grups de rock dur y heavy metall com AC/DC, Deep Purple, Iron Maiden o Metallica. El seu estil està entre el hard rock i el heavy metall, encara que algunes cançons també es troben influenciades pel blues rock.

Components

§  Miguel Ángel Rodríguez "El Sevilla" - voz y armónica

§  Juan Ramón Artero "Chicho" - guitarra solista y coros

§  Vidal Barja Jr. "Vidalito" - guitarra rítmica y coros

§  Juan Carlos Barja "Zippy" - bajo y coros

§  Vidal Barja "El Puto" – batería

Historia

Els inicis: Mojinos Escozíos

Els components del grup es van conèixer a Mollet del Vallès (Barcelona). El 1994, van formar el grup, actuant en petites sales.

El 1996, una discogràfica els va proposar gravar un disc, però després de fer-lo va decidir no publicar-lo, a causa del contingut de les cançons.

Es van fer populars gràcies a un programa de ràdio de José Antonio Abellán i a la revista El Jueves, el que va propiciar que, finalment, el disc es publiqués. El productor del disc seria Esteve Coll, el qual encara segueix sent el productor i teclista no oficial del grup. La discogràfica "Horus" els va garantir la publicació dels seus dos primers discos.

El seu primer disc, titulat "Mojinos Escozíos" (el nom va ser idea del director artístic, doncs la idea del grup era titular-lo "El arte lo llevamos en las venas, y las venas en el pescueso"), era una maqueta que, d'una banda, contenia cançons originals del grup, com els èxits Jerónima, Los cochios i Montanbique, els quals serien els singles de l'àlbum, i altres èxits com Tio chulo, que serveix d'obertura en els concerts, Eco o El tatuaje.

Per altra banda, la maqueta contenia versions de cançons conegudes de diversos grups, com El cura (Into The Fire, dels llegendaris Deep Purple), El corral (La Grange, de ZZ Top), Caga ya (The Jack, de/AC DC), o la qual conté la nova versió del disc, Fuego (Fire, de Jimi Hendrix). A pesar del pessimisme del grup de triomfar en el mercat, l'àlbum va aconseguir el disc d'or, i gairebé el platí, arribant a 90.000 còpies.

TIO XULO

2on. disc) Demasiao perro pa trabajá, demasiao carvo par rocanró

El segon disc, va superar amb escreix les vendes del primer treball, aconseguint el doble platí (200.000 còpies). És l'àlbum que els va consagrar. El seu principal single, Chow Chow, va arribar a estar entre les tres cançons que més van sonar en l'estiu.

3er. disc) En un cortijo grande el que es tonto se muere de hambre

L'any 2000 publiquen el seu tercer àlbum, i primer amb la discogràfica "DRO", Aquest disc canvia radicalment l'estil musical de la banda. El grup experimenta diversos estils i una música més elèctrica, amb majors efectes de so, a més d'oferir unes lletres més divertides i absurdes. En canvi, la música del grup perd força, i deixa de ser un disc purament rocker, encara que el disc també va gaudir d'un èxit considerable, venent 150.000 còpies. Del disc cal destacar els èxits La invasión da las ladillas enfuresidas, Himno marsial y viril de la gente que se siente efusivamente guay, La imperesedera historia de Barman: el superhéroe que veneran tó los borrashos de la galasia, y la única balada del grupo, Tienna balada de amol a la vieja de mis sentrañas.

4art. disc) Las margaritas son flores del campo

A l'any següent del seu anterior treball, els Mojinos tornen als estudis per a llançar el seu quart àlbum. L'èxit seria immediat, i es va convertir en el disc més venut del grup fins a la data. Només en la seva primera setmana, l'àlbum va vendre 150.000 còpies, gràcies sobretot al seu primer single, Que güeno que estoy, una de les cançons més exitoses de tota la seva carrera.

5é. disc) Más de 8 millones de discos vendidos

El 2002, els Mojinos Escozíos graven "Más de 8 milions de discos vendidos", amb un gran canvi de so en el grup, gràcies a la col·laboració d'una big band que acompanya al grup en l'enregistrament de l'àlbum. El seu primer single, “Mi Jefe” va tenir un boom impressionant durant l'època del llançament del disc

6é. disc) Ópera rock triunfo: un musical en directo

Els Mojinos Escozíos estaven esperant una excusa per a gravar una òpera rock, i l'arribada del concurs Operación Triunfo va ser l’escusa perfecte. Així, el 2003, van gravar "Òpera rock triunfo", un musical on l'argument és una paròdia a l'acadèmia de Operación Triunfo, sense interpretar cap de les cançons conegudes del grup, però sí amb big band i una música composta per fragments de diversos èxits anteriors. El resultat és un disc en directe diferent i igualment divertit, però no tan espectacular com podria ser un disc d'estudi.

7é. disc) Semos uns mostruos

L'èxit que necessitava "Òpera rock triunfo" ho aconsegueix el genial "Semos uns mostruos", llançat el 2004 i considerat per molts el millor dels seus discos. En aquest disc, es torna a la formació clàssica, més rockera que mai. El seus singles Al carajo i Les niñas de La Salle van ser èxits immediats, i el primer, a més, es va convertir en un himne del grup.

AL CARAJO

8é. disc) Con cuernos y a lo loco

El nadal del 2005, els Mojinos llancen el seu vuitè treball en la línia heavy de l'anterior. El seu primer single, UEOH, va arribar unes quotes d'audiències espectaculars el primer dia: 3.620.384 persones (22,5% de share) van veure sencer el vídeo.

9é. disc) 10 años escozíos

El 2006, la banda va complir 10 anys des del llançament del seu primer treball, i ho van celebrar amb el llançament d'un pack de luxe: "10 anys escozíos". El pack contenia 3 CD's: un recopilatorio amb els seus grans èxits, un amb cançons inèdites, i altre de "autotributo", sent ells mateixos els quals fan versions dels seus propis èxits fent-se passar per grups musicals totalment inventats o parodiant a altres coneguts.

10é. disc) Pa pito el mío

Publicat el 20 de novembre de 2007, és el desè disc dels Mojinos Escozíos, i en ell van decidir parlar de l'actualitat, sempre en clau d'humor, com ja és costum. En el disc tracten temes com el carnet per punts (Ya no tienes puntos), la llei que prohibeix fumar en llocs públics (No se puede fumá,partes 1 y 2), o el programa Gran Hermano (Apúntate en er Gran Hermano). La portada és una paròdia de l'àlbum "Papito", de Miguel Bosé, Els seus dos primers singles van ser No se puede fumá y Musho gay.

El 3 de desembre del 2008, dia que presentaven el seu nou disc en el programa Colga2 amb Manu, de Canal Sud 2, van rebre de mans del presentador el disc d'or pel seu disc "Pa pito el mío".

11é. disc) Los novios que las madres nunca quisieron para sus hijas y el novio que las hijas nunca quisieron para sus madres

Va sortir a la venda el 2 de desembre del 2008, i és el disc en el qual segueixen amb el seu humor tan irreverent com sempre. El disc és rocker i amb estils variats. Una de les cançons del disc, Hola Espidermán, és de l'estil de Pink Floyd. Inclou 16 temes nous.