El seu nom és Rodolfo Páez va néixer en la ciutat argentina de Rosario el dimecres 13 de març de 1963. Fill únic de Margarita Zulema Ávalos (pianista concertista, professora d'aritmètica i àlgebra) i de Rodolfo Páez (empleat de Correus).
En 1980 formaria Staff, la primera banda amb la qual va poder guanyar-se el respecte dels músics de la zona. Ell era el líder i compositor de gairebé tots els temes. Encara que l'èxit de grup era un tema enomenat La travessia amb autoria de Germán Risemberg. Páez cantava i tocava el piano elèctric que transportava en autobús fins als assajos, ja que era prestat. El major assoliment obtingut per Staff va ser guanyar el primer premi del concurs de Música progressiva, que contava entre el jurat al músic Juan Carlos Baglietto. Allí Páez va assolir que més d'un músic s'interessés en el seu treball.
Més tard li van proposar unir-se al Banquet, que en aquells dies era considerada la millor banda de rock de Rosario, integrada a més per Rubén Goldín, Silvina Garré, Sergio Sainz, Zappo José Aguilera i Daniel Wirzt (1959-2008). Páez va començar a fer-se cada vegada més conegut en l'entorn musical.
Paral·lelament a això també va formar part del grup Acalanto, un conjunt de folklore de projecció on sobresortia el guitarrista Pichi de Benedictis.
Les diferents participacions com músic convidat li van donar major popularitat i això va acabar per provocar el final de Staff.
Finalment Fito Páez es va traslladar a Buenos Aires.
El 1984 signa un contracte de cinc anys amb la discogràfica EMI i edita el seu primer LP enomenat Del 63. Ja abans de sortir a la venda havia arribat a importants xifres de venta, després de la comanda anticipada de les botigues de discos, convertint-se en el «disc de l'any» d'acord a enquestes realitzades pels mitjans especialitzats.
Un any després s'allunya edita Giros, amb que el seu tema Yo vengo a ofrecer mi corazón, de gran repercussió,
En 1986 edita dos LP, Corazón clandestino (que conta amb la col·laboració de Caetano Veloso) i La la lá (al costat de Luis Alberto Spinetta)
A l'any (1988) viatja a Nova York i L'Havana per a gravar i editar el disc Ey!
El 1990 va començar a treballar en el següent àlbum que seria Tercer mundo. En el que va vendre 30 000 còpies en 20 dies
La presentació oficial d'aquest disc va anar entre els dies 14 i 15 de desembre de 1990, en el Teatre Gran Rex de Buenos Aires i per a això va apel·lar a una nova banda, convocant en primer lloc a Fabián Gallardo.
A partir d'aquest moment en el qual Páez signa contracte amb l'empresa discogràfica WEA Warner Music Group, la seva anterior discogràfica EMI, que paradoxalment en el seu moment es negava a publicar-li un nou treball, perquè ho considerava poc comercial per als estendard bàsics de l'empresa, comença a publicar una sèrie de treballs recopilatoris dels seus primers sis treballs gravats amb aquesta empresa. Aquesta sèrie de discos llançats al mercat per EMI com estratègia netament comercial, es va repetir al llarg de tota la seva carrera, fins a l'actualitat, donant-li diferents noms, tantes vegades com el cantautor publicava un nou treball discogràfic amb i per a la seva nova signatura.
El amor despues del amor el seu nou disc que s'edita en 1992.
A mitjans d’una gira del '93 se li lliura el quàdruple disc de platí, amb 240.000 discos venuts. També aquest any, la ACE (Associació de Cronistes d'Espectacles) ho premia en tres classificacions: «Millor video clip», «Millor cançó de rock» (pel tema Tumbas de la glòria) i «Millor disc solista de rock» (El amor despues del amor).
L'amor després de l'amor va vendre quantitats inesperades, arribant a les 750 000 unitats i convertint-se en el disc més venut en la història del rock argentí.
El 1996 va llançar un disc acústic-sinfònic al que va titular Eufòria, en co-producció amb el canal de televisió argentí Telefé, acompanyat pels músics que ho venien acompanyant feia 3 anys (Alina Gandini, Guillermo Vadalá, Hèctor Pom Lorenzo i Gabriel Carámbula), aquest va ser el seu primer treball editat en viu.
Després d'un silenci de dos anys torna al costat del cantautor espanyol Joaquín Sabina amb l'àlbum Enemigos íntimos (1998)
El 2000 edita el disc Rei Sol, dedicat al seu fill Martín, que va contar novament amb la producció de Phil Ramone.
Al maig de 2003 edita Naturaleza sangre, disc en el qual intenta tornar a l'estètica rockera dels vuitanta, i que conta a més amb la presència de la cantant brasilera Rita Llegix, de Charly García i de Luis Alberto Spinetta com a convidats.
El 8 de desembre de 2004 surt a la venda Mi vida con ellas, un disc doble amb 18 cançons gravades en viu en diferents recitals, que inclou
En l'any 2005, surt a la venda un nou treball de la mà de la seva productora independent. Aquest disc duu el nom Moda i pueblo en el qual inclou un poema de Federico García Lorca, a més de versionar vells temes propis. El disc conta amb una orquestra de 9 cordes, dirigida per Gerardo Gandini. Pot ser considerat com el seu segon disc acústic-sinfònic després de Euforia, però aquesta vegada gravat en estudi.
Després de gairebé tres anys sense produir res musicalment sota una línia «rockera», el 21 de setembre de 2006 surt a la venda El mundo cabe en una canción, gravat entre juny i agost d'aquest any en els seus estudis propis de Rosario que inclou 11 cançons noves escrites per Páez
El disc va superar les 20.000 unitats venudes en el dia del seu llançament a Argentina, encara que després va decaure en el rànquing, convertint-lo en un disc més.
El 30 d'agost de 2007 gairebé sense promoció, es posa a la venda el disc Rodolfo, en el qual el cantautor argentí interpreta un monòleg conformat per un total de 12 noves cançons interpretades únicament amb veu i piano, de les quals dos d'elles són només instrumentals. Entre les lletres d'aquest treball es poden apreciar històries d'amors propis del músic, la història d'una dona en la presó, històries de famílies, fills, històries de vida i fins a una cançó de «agraïment-homenatge» envers els seus ídols Luis Alberto Spinetta, Litto Nebbia i Charly García.
En la vuitena edició dels premis Grammy Llatins, atorgats a Les Vegas al novembre de 2007, Fito Páez va obtenir el premi al millor àlbum de rock vocal, pel El mundo cabe en una canción editat l’any 2006.
El primer d'octubre de 2008 es posa a la venda el segon disc gravat en directe de Páez, el qual es titula "No sé si és Baires o Madrid", àudio que es va registrar el 24 d'abril del mateix any en el Palau dels Congressos, Madrid, Espanya, Ocasió en la qual es presentava en aquest país el disc Rodolfo, acompanyat de grans estrelles i aplaudit per més de 2000 persones
En els premis Grammy Llatins del 2008 va guanyar el premi a millor àlbum de cantautor, pel seu àlbum "Rodolfo" .
El novembre de 2009, Fito Páez, guanya en els Premis Grammy Llatins del 2009 el premi al millor àlbum vocal pop masculí, per "No se si és baires o Madrid"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada