Mojinos Escozíos és un grup de rock espanyol que destaca, sobretot, per les lletres de les seves cançons, que poden considerar-se irreverents, humorísticas, i fins i tot escatológicas. En les seves cançons s'aprecien influències musicals de grans grups de rock dur y heavy metall com AC/DC, Deep Purple, Iron Maiden o Metallica. El seu estil està entre el hard rock i el heavy metall, encara que algunes cançons també es troben influenciades pel blues rock.
Components
Historia
Els inicis: Mojinos Escozíos
Els components del grup es van conèixer a Mollet del Vallès (Barcelona). El 1994, van formar el grup, actuant en petites sales.
El 1996, una discogràfica els va proposar gravar un disc, però després de fer-lo va decidir no publicar-lo, a causa del contingut de les cançons.
Es van fer populars gràcies a un programa de ràdio de José Antonio Abellán i a la revista El Jueves, el que va propiciar que, finalment, el disc es publiqués. El productor del disc seria Esteve Coll, el qual encara segueix sent el productor i teclista no oficial del grup. La discogràfica "Horus" els va garantir la publicació dels seus dos primers discos.
El seu primer disc, titulat "Mojinos Escozíos" (el nom va ser idea del director artístic, doncs la idea del grup era titular-lo "El arte lo llevamos en las venas, y las venas en el pescueso"), era una maqueta que, d'una banda, contenia cançons originals del grup, com els èxits Jerónima, Los cochios i Montanbique, els quals serien els singles de l'àlbum, i altres èxits com Tio chulo, que serveix d'obertura en els concerts, Eco o El tatuaje.
Per altra banda, la maqueta contenia versions de cançons conegudes de diversos grups, com El cura (Into The Fire, dels llegendaris Deep Purple), El corral (La Grange, de ZZ Top), Caga ya (The Jack, de/AC DC), o la qual conté la nova versió del disc, Fuego (Fire, de Jimi Hendrix). A pesar del pessimisme del grup de triomfar en el mercat, l'àlbum va aconseguir el disc d'or, i gairebé el platí, arribant a 90.000 còpies.
2on. disc) Demasiao perro pa trabajá, demasiao carvo par rocanró
El segon disc, va superar amb escreix les vendes del primer treball, aconseguint el doble platí (200.000 còpies). És l'àlbum que els va consagrar. El seu principal single, Chow Chow, va arribar a estar entre les tres cançons que més van sonar en l'estiu.
3er. disc) En un cortijo grande el que es tonto se muere de hambre
L'any 2000 publiquen el seu tercer àlbum, i primer amb la discogràfica "DRO", Aquest disc canvia radicalment l'estil musical de la banda. El grup experimenta diversos estils i una música més elèctrica, amb majors efectes de so, a més d'oferir unes lletres més divertides i absurdes. En canvi, la música del grup perd força, i deixa de ser un disc purament rocker, encara que el disc també va gaudir d'un èxit considerable, venent 150.000 còpies. Del disc cal destacar els èxits La invasión da las ladillas enfuresidas, Himno marsial y viril de la gente que se siente efusivamente guay, La imperesedera historia de Barman: el superhéroe que veneran tó los borrashos de la galasia, y la única balada del grupo, Tienna balada de amol a la vieja de mis sentrañas.
4art. disc) Las margaritas son flores del campo
A l'any següent del seu anterior treball, els Mojinos tornen als estudis per a llançar el seu quart àlbum. L'èxit seria immediat, i es va convertir en el disc més venut del grup fins a la data. Només en la seva primera setmana, l'àlbum va vendre 150.000 còpies, gràcies sobretot al seu primer single, Que güeno que estoy, una de les cançons més exitoses de tota la seva carrera.
5é. disc) Más de 8 millones de discos vendidos
El 2002, els Mojinos Escozíos graven "Más de 8 milions de discos vendidos", amb un gran canvi de so en el grup, gràcies a la col·laboració d'una big band que acompanya al grup en l'enregistrament de l'àlbum. El seu primer single, “Mi Jefe” va tenir un boom impressionant durant l'època del llançament del disc
6é. disc) Ópera rock triunfo: un musical en directo
Els Mojinos Escozíos estaven esperant una excusa per a gravar una òpera rock, i l'arribada del concurs Operación Triunfo va ser l’escusa perfecte. Així, el 2003, van gravar "Òpera rock triunfo", un musical on l'argument és una paròdia a l'acadèmia de Operación Triunfo, sense interpretar cap de les cançons conegudes del grup, però sí amb big band i una música composta per fragments de diversos èxits anteriors. El resultat és un disc en directe diferent i igualment divertit, però no tan espectacular com podria ser un disc d'estudi.
7é. disc) Semos uns mostruos
L'èxit que necessitava "Òpera rock triunfo" ho aconsegueix el genial "Semos uns mostruos", llançat el 2004 i considerat per molts el millor dels seus discos. En aquest disc, es torna a la formació clàssica, més rockera que mai. El seus singles Al carajo i Les niñas de La Salle van ser èxits immediats, i el primer, a més, es va convertir en un himne del grup.
8é. disc) Con cuernos y a lo loco
El nadal del 2005, els Mojinos llancen el seu vuitè treball en la línia heavy de l'anterior. El seu primer single, UEOH, va arribar unes quotes d'audiències espectaculars el primer dia: 3.620.384 persones (22,5% de share) van veure sencer el vídeo.
9é. disc) 10 años escozíos
El 2006, la banda va complir 10 anys des del llançament del seu primer treball, i ho van celebrar amb el llançament d'un pack de luxe: "10 anys escozíos". El pack contenia 3 CD's: un recopilatorio amb els seus grans èxits, un amb cançons inèdites, i altre de "autotributo", sent ells mateixos els quals fan versions dels seus propis èxits fent-se passar per grups musicals totalment inventats o parodiant a altres coneguts.
10é. disc) Pa pito el mío
Publicat el 20 de novembre de 2007, és el desè disc dels Mojinos Escozíos, i en ell van decidir parlar de l'actualitat, sempre en clau d'humor, com ja és costum. En el disc tracten temes com el carnet per punts (Ya no tienes puntos), la llei que prohibeix fumar en llocs públics (No se puede fumá,partes 1 y 2), o el programa Gran Hermano (Apúntate en er Gran Hermano). La portada és una paròdia de l'àlbum "Papito", de Miguel Bosé, Els seus dos primers singles van ser No se puede fumá y Musho gay.
El 3 de desembre del 2008, dia que presentaven el seu nou disc en el programa Colga2 amb Manu, de Canal Sud 2, van rebre de mans del presentador el disc d'or pel seu disc "Pa pito el mío".
11é. disc) Los novios que las madres nunca quisieron para sus hijas y el novio que las hijas nunca quisieron para sus madres
Va sortir a la venda el 2 de desembre del 2008, i és el disc en el qual segueixen amb el seu humor tan irreverent com sempre. El disc és rocker i amb estils variats. Una de les cançons del disc, Hola Espidermán, és de l'estil de Pink Floyd. Inclou 16 temes nous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada